A principis dels anys vuitanta, van emergir dos projectes que pretenien facilitar l'acció transnacional de les associacions: en el marc del Consell d'Europa, la Convenció europea sobre el reconeixement de la personalitat jurídica de les organitzacions no governamentals i, en el marc de la Unió Europea (en aquesta època, la Comunitat europea), el projecte d'estatut d'associació europea.

La Convenció europea sobre el reconeixement de la personalitat jurídica de les organitzacions internacionals no governamentals

Les associacions que volen desenvolupar activitats transnacionals topen amb diversos problemes: l'obligació de crear una segona persona moral, dificultats en l'obertura de comptes bancaris, dificultats en la contractació de personal, en la recepció dels donatius i llegats,... És per donar resposta a aquesta necessitat que es va elaborar la Convenció europea sobre el reconeixement de la personalitat jurídica de les organitzacions internacionals no governamentals. No es tracta d'un estatut comú, sinó d'un reconeixement mutu dels estatuts nacionals establert per l'article 2 de la Convenció: "La personalitat i la capacitat jurídiques d'una ONG adquirides en la Part [és a dir en l'estat contractant] en la qual té el domicili estatutari són reconegudes de ple dret en les altres Parts".
Les ONG han de complir els següents requisits:

El principi general de la Convenció és que el dret que regula la personalitat i la capacitat jurídica de les ONG és el dret de l'estat on es troba la seva seu estatutària, "la qual cosa implica, segons alguns, que l'ONG tindrà en tots els estats contractants les mateixes capacitats i la mateixa personalitat jurídiques que aquelles obtingudes en l'estat on es troba la seva seu" (Coursin, 1995).

Els estats membre del Consell d'Europa són reticents respecte a aquest text: primer, conté algunes imprecisions, no defineix ni la noció "d'objectiu no lucratiu d'utilitat internacional" ni la noció "d'activitat efectiva" que les ONG han d'exercir en almenys dos països per beneficiar-se de les disposicions de la convenció. Però és el principi mateix de la convenció que provoca reticències (Coursin, 1995): la idea que l'ONG tingui en tots els estats contractants la mateixa capacitat i la mateixa personalitat jurídiques que aquelles obtingudes en l'Estat on es troba la seva seu.

El 1986, només sis Estats van firmar aquesta convenció (Regne Unit, Grècia, Bèlgica, Portugal, Àustria, Suïssa) entre els cinquanta membres del Consell d'Europa. Avui és vigent en deu estats: finalment França l'ha ratificat l'any 1999, és a dir més de deu anys després de les primeres ratificacions, i Espanya encara no l'ha ratificat. Així doncs, aquesta eina jurídica afecta només una minoria d'associacions "d'utilitat internacional" i de totes maneres no és aplicable en les relacions entre França i Espanya. Per tant, en el cas que ens interessa, és inútil.

L'estatut d'associació europea

Aquesta desconfiança vers un reconeixement mutu dels estatuts nacionals s'ha expressat amb més força encara en el projecte d'estatut d'associació europea. Aquest projecte data de mitjans dels anys vuitanta i, fins avui, no s'ha dut a terme.

El 1984, Louis Eyraud va elaborar una proposició de resolució que va desembocar en un informe, anomenat "Informe Fontaine", adoptat pel Parlament l'any 1987 que apunta la necessitat d'un estatut d'associació europea. Aleshores, el Parlament crea una comissió parlamentària sobre l'economia social (DG XXIII) que redacta i publica el 1991 l'anomenat "Informe Vayssade". Aquest informe porta la Comissió a comprometre's a redactar estatuts europeus de les estructures d'economia social: associacions, mutualitats i cooperatives. La redacció de les tres proposicions s'acaba l'any 1992¹ sobre la base jurídica de l'article 100 A del Tractat de la Comunitat europea (TCE) i el Parlament adopta el seu avís el gener de 1993. Malgrat aquests esforços, des d'aleshores el Consell no ha aconseguit dur a terme el projecte perquè nombrosos estats tenen reticències (Alemanya, Regne Unit, França, Irlanda,...). La Direcció General XXIII ha desaparegut i el Parlament novament elegit no ha reconstituït la comissió parlamentària (Vayssade, 2001). Més recentment, el 2003 i el 2006, el projecte d'estatut d'associació europea es va exhumar i enterrar de nou.

Aquesta proposició d'estatut de l'associació europea ha xocat amb nombroses crítiques i inquietuds, expressades tant pel sector associatiu com pels poders públics, sobre una gran diversitat d'elements:

Així doncs, vint anys després del seu naixement, el projecte d'estatut d'associació europea encara no s'ha dut a terme, i res no deixa pensar que es pugui concretar en un futur pròxim.