Segons la legislació francesa i segons la legislació catalana, una associació es constitueix per un contracte. L'associació és, doncs, una convenció regulada pels principis generals del dret aplicable als contractes i obligacions. La capacitat requerida per constituir una associació és la capacitat de dret comú necessària per contractar, aquesta capacitat és idèntica en les legislacions francesa i catalana, és a dir que poden constituir una associació o fer-se'n membre les persones físiques i jurídiques següents:

• menors amb l'autorització del representant legal;
• menors emancipats;
• majors, fins i tot sota tutela;
• estrangers: els estrangers poden constituir una associació o fer-se'n membre sempre i quan tinguin residència legal a Espanya o a França segons el cas. Així, els ciutadans dels Estats membre de la Unió europea i els ciutadans d'Estats no membre de la Unió europea que tenen residència legal a Espanya o a França, poden constituir o fer-se membre d'una associació a Espanya o a França;
• persones jurídiques de dret privat;
• persones jurídiques de dret públic.

Una diferència important entre les dues lleis és el nombre mínim de membres fundadors: dos en el cas francès i tres en el cas català.

SÍNTESI