La responsabilitat és l'obligació de respondre d'un dany davant la justícia i d'assumir-ne les conseqüències civils, penals o disciplinàries. El dret francès i el dret català i espanyol divideixen de la mateixa manera la responsabilitat en dos grans blocs corresponents a la naturalesa del fet imputable: la responsabilitat civil i la responsabilitat penal. Ambdós marcs jurídics es basen sobre el mateix principi: el fet que les activitats s'exerceixin de manera desinteressada i voluntària no vol dir que no impliquen la responsabilitat de l'associació.

Les associacions, per tal de poder realitzar les finalitats per a les quals existeixen, necessiten valer-se de persones físiques que les portin a terme. Seran aquestes persones físiques les que, com a titulars dels òrgans de la persona jurídica, realitzin els actes dels quals naixeran obligacions. Aquesta dualitat de persones, la jurídica, i la física que actua per la primera, planteja el problema de la delimitació de la responsabilitat: si la imputació a la persona jurídica exclou la de les persones físiques o existeix compatibilitat de responsabilitats.

La responsabilitat de l'associació

Característiques derivades de la personalitat jurídica

Com a regla general comuna als marcs francès i català, de les obligacions de les associacions en respon la pròpia associació i no els associats. Aquesta és la característica principal que deriva de la personalitat jurídica: hi ha una distinció entre l'agrupació de persones que forma una entitat i la suma de les persones. És a dir, una persona física té la responsabilitat civil dels actes que pugui realitzar i una persona jurídica també té responsabilitat civil, però aquesta responsabilitat recau sobre l'entitat i no sobre cadascun dels seus membres.

D'aquesta característica en deriva una altra: en el marc francès únicament respon l'associació un cop inscrita, és a dir, en les associacions no inscrites, que no tenen la personalitat jurídica, són els membres que responen personalment i solidàriament de les obligacions contretes. En el marc català, la regla general és que les associacions responen pels danys que l'organ de govern, els membres d'aquest o altres representants causin a terceres persones, per acció o omissió, en el compliment de les funcions que tenen encomanades, sens perjudici de la responsabilitat directa i solidària, per fet propi, de la persona o les persones causants del dany.

Els fundadors, promotors o membres de l'òrgan de govern o altres persones encarregades de promoure la inscripció d'una persona jurídica responen personalment de les conseqüències derivades de la manca d'aquesta inscripció en cas de negligència o culpa.

Responsabilitat civil

En els marcs francès i català, es distingeixen igualment dos tipus de responsabilitats que corresponen a la naturalesa del dany: la responsabilitat contractual i la responsabilitat extracontractual (en francès "responsabilitat delictiva"). La responsabilitat contractual resulta de la inexecució d'una obligació que s'explicita al contracte¹ mentre que la responsabilitat extracontractual resulta d'un dany comès fora del contracte. La distinció entre els dos tipus de responsabilitat és important perquè impliquen diferències significatives a l'hora de determinar els danys i perjudicis de l'afectat.

També podem distingir dos tipus de situacions que corresponen a la naturalesa de l'afectat, la responsabilitat vers un membre de l'associació i la responsabilitat vers un tercer. Així doncs, cal analitzar tres situacions tipus que comprometen la responsabilitat de l'associació:

• la responsabilitat contractual vers un membre;
• la responsabilitat contractual vers un tercer;
• la responsabilitat extracontractual vers un tercer².

La responsabilitat contractual vers un membre s'adquireix quan l'associació no respecta els compromisos definits pels estatuts, i en particular quan no respecta el seu objecte estatutari.

La responsabilitat contractual vers un tercer esdevé si el dany resulta de la inexecució del contracte. Això implica d'una banda que hi hagi un contracte conclòs entre l'associació i el tercer, sigui quina sigui la seva naturalesa, i d'altra banda que aquest tercer pugui demostrar que hi ha una relació de causalitat entre el dany i la inexecució del contracte. Aquest seria el cas, per exemple, de les persones contractades laboralment per l'associació i dels possibles danys derivats de l'incompliment del contracte laboral.

En determinats casos, l'associació pot invocar una causa aliena si pot demostrar que el dany està comès fora de les obligacions del contracte i fora de les obligacions elementals de seguretat.

La responsabilitat extracontractual és automàticament generada vers un tercer i mai vers un membre ja que aquest tipus de responsabilitat es defineix precisament per l'absència de contracte entre l'associació i l'afectat. Així, en un cas de responsabilitat extracontractual, l'absència de contracte implica que l'afectat ha de demostrar que existeix una relació de causalitat entre l'acció de l'associació i el dany. Aquest dany pot ser un perjudici material, un perjudici físic, un perjudici moral o bé un perjudici virtual. La relació de causalitat ha de ser directa, la qual cosa es determina per la naturalesa de l'autor de la falta i per la naturalesa de l'acció o de l'absència d'acció.

Com a norma general comuna als marcs francès i català, cal subratllar la distinció entre l'acció de les persones físiques en nom propi, i l'acció d'aquestes persones en nom de l'associació. L'associació ha de respondre civilment dels danys causats per l'activitat dolosa, culposa o negligent dels titulars dels seus òrgans de govern i administració, així com de la resta de persones (assalariats, membres, voluntaris) que obren en el seu nom i representació.

Així doncs, podem desglossar alguns tipus de fets que impliquen la responsabilitat delictiva vers un tercer:

• una falta comesa per l'associació, o bé perquè no respecta una obligació legal, o bé perquè la seva actitud no és raonable i prudent;
• una falta comesa per una persona que obra en nom de l'associació, o bé perquè no respecta una obligació legal, o bé perquè la seva actitud no és raonable i prudent;
• una falta comesa per una persona que està sota el control de l'associació de manera explícita i permanent (per exemple associació d'acollida de minusvàlids mentals) ;
• un dany comès per una cosa o un animal propietat de l'associació.

Una altra norma general comuna en ambdós marcs, la responsabilitat de l'associació o de les persones físiques implicades comença on s'acaben els límits de l'actitud raonable i prudent, és a dir que les persones implicades han de poder demostrar que van ser diligents per prevenir el dany (apreciació dels riscos, vigilància, prudència). És a dir, en determinats casos, l'associació pot invocar una causa aliena si pot demostrar que el dany resulta d'una falta comesa per l'afectat o si el dany és comès fora de les obligacions elementals de seguretat.

Responsabilitat penal

La responsabilitat penal ve generada per la comissió d'un acte il•lícit penal, la qual cosa significa la realització d'una conducta o comportament tipificat com a delicte o falta i mereixedora de pena o sanció legal, la qual cosa provoca un procés sancionador.

Tant en el marc francès com en el marc català, una infracció comesa per una o diverses persones físiques actuant per compte de l'associació en tant que òrgan o membre directiu comporten la responsabilitat penal de l'associació. Això implica, d'una part, que la infracció ha de ser comesa en el marc de l'objecte estatutari de l'associació; d'altra banda, que la falta penal, voluntària o involuntària, d'un òrgan o membre directiu basta per fer néixer la responsabilitat penal de tota l'associació.

L'associació reconeguda penalment culpable s'exposa a diferents tipus de penes segons la gravetat de l'assumpte: multa, confiscacions, prohibició temporal d'exercir les seves activitats, dissolució,...

[1] Com Com hem vist anteriorment, fer-se membre d'una associació s'assimila a acceptar un contracte. Per tant, parlarem a continuació de "contracte" com el conjunt dels drets i deures que l'associació i els seus membres es comprometen a respectar. Aquests drets i deures són definits pels estatuts, pel reglament de règim intern, i també per les decisions legalment adoptades pels òrgans de l'associació.

[2] No existeix cap situació de responsabilitat delictiva vers un membre ja que aquest tipus de responsabilitat es defineix per l'absència de contracte entre l'associació i l'afectat.