La realitat legal i social existent obliga a les entitats sense ànim de lucre a prestar una especial atenció a la gestió de les assegurances, en moltes ocasions, en compliment d'una normativa que exigeix de manera obligatòria la contractació de les esmentades assegurances, normalment de responsabilitat civil, i moltes altres, d'una manera voluntària, exercint una important labor de previsió en la gestió de l'entitat.

Els efectes d'un accident, de qualsevol tipus, poden ser nefastos per a la situació patrimonial de qualsevol persona, física o jurídica, però si es dóna el cas, aquesta situació de risc s'accentua encara més en la majoria de les entitats sense ànim de lucre que, en moltes ocasions, ja tenen una situació econòmica prou precària i limitada. En efecte, afrontar determinats pagaments no previstos pot suposar el final de la vida de l'entitat o un trasbals tan important en el seu patrimoni que pot arribar a impedir el compliment de les seves finalitats socials.
D'altra banda, i sobretot en les entitats més petites, la situació en què es troben és que el pagament de les esmentades assegurances queda per sobre de les seves possibilitats econòmiques, la qual cosa els porta a confiar que el possible risc de patir un accident no es materialitzi. Això suposa una situació d'inseguretat poc aconsellable.

Tant en el marc català com en el marc francès, un contracte d'assegurança es defineix com el contracte a través del qual l'assegurador s'obliga, per mitjà del cobrament d'una prima i per al cas que es produeixi el risc objecte de cobertura, a indemnitzar, dins dels límits pactats, el dany produït a l'assegurat o a satisfer un capital, una renda o altres prestacions convingudes.