En el marc català, les associacions tenen personalitat jurídica completa, la qual cosa els permet actuar davant de la justícia com qualsevol altra persona jurídica.

En el marc francès, les associacions tenen una personalitat jurídica limitada (petite capacité, vegeu capítol I.1.Marc jurídic general). Això no obstant, la limitació de la seva personalitat jurídica no afecta l'acció davant de justícia: una associació inscrita pot, com tota persona jurídica, anar als tribunals per demanar la reparació d'un perjudici material o moral en contra seu.

És important precisar la naturalesa privada de la personalitat de l'associació ja que el sistema jurídic francès es caracteritza per l'anomenat "dualisme jurisdiccional"¹ , és a dir, la completa separació de l'ordre judicial i de l'ordre administratiu.

Per tant, tot litigi entre una associació i una persona jurídica de dret públic és competència dels tribunals administratius, però tot litigi entre una associació i una altra persona jurídica de dret privat, o bé tota persona física, sempre és competència de les jurisdiccions judicials. Això és vàlid encara que l'associació sigui reconeguda d'utilitat pública, encara que es beneficiï de finançaments públics i encara que se li hagi delegat una missió de servei públic.

[1] El dualisme jurisdiccional és una especificitat francesa que té les seves arrels en la Revolució de 1789. El principi és sostreure l'administració al control judicial sotmetent-la a un control específic assegurat per la mateixa administració. Fins al 1990, les jurisdiccions administratives eren competència del ministeri de l'Interior i no del ministeri de Justícia..