La venda de béns o de serveis és sinònima d'exercici d'una activitat econòmica. La noció d'activitat econòmica però no és sinònima de la d'activitat lucrativa (vegeu Obligacions fiscals).

Tant en el marc català com en el marc francès, tota associació pot exercir una activitat econòmica.

Entre les principals distincions en comparació amb els altres tipus de recursos, es poden destacar les següents, que són similars en el marc català i en el marc francès:

• el contracte de patrocini, al contrari del contracte de mecenatge, és assimilable al pagament d'una prestació de servei;
• el pagament d'una quota no és assimilable al pagament d'un bé o d'un servei. Si l'import de la quota és proporcional al preu del bé o del servei prestat a canvi, cal requalificar-la en aquest sentit. Per tant, és important distingir el pagament d'una quota, que és una contribució al funcionament de l'associació, i el pagament, a més de la quota, d'un servei prestat per l'associació als seus membres.

En el marc francès, l'exercici d'activitats econòmiques pot tenir implicacions fiscals importants si les condicions estan reunides (gestió interessada de l'associació, distorsió de la competència,... vegeu Obligacions fiscals) per qualificar aquestes activitats econòmiques com a activitats lucratives.

En el marc català, les rendes obtingudes per l'exercici d'activitats econòmiques tenen, en principi, un tractament fiscal diferent del dels altres tipus de recursos, com ara les quotes i les donacions.