Consideracions generals

En el marc català com en el marc francès, el vincle entre el treballador per compte aliè i l'empresari no es defineix per la signatura d'un contracte, sinó per la relació real que existeix entre ambdós: "el que defineix realment la forma i la relació d'una persona amb una entitat no és el nom que se li assigni, sinó els actes i la manera en què es duu a terme l'exercici d'aquesta activitat". Per tant, si la relació d'una persona amb l'entitat compleix els requisits per enquadra-la com una relació laboral ordinària, aquesta prevaldrà sobre qualsevol altre tipus de relació o figura que es pretengui aplicar.

Aquests requisits són els següents:

• voluntarietat,
• alienitat,
• retribució,
• dependència.

Els dos primers requisits no permeten distingir la figura del treballador per compte aliè del treballador voluntari. Són els dos últims que permeten establir aquesta distinció:

• retribució: la retribució inclou la retribució financera (salaris, guanys, honoraris,...) i la remuneració en espècies (allotjament, vehicle,...). Els reembossaments de despeses no es consideren una remuneració si corresponen a una despesa real i justificada;
• dependència: es defineix per l'execució d'un treball sota l'autoritat d'una persona o òrgan que té el poder d'ordenar, de controlar i de sancionar.