Per analitzar les regles que permeten determinar les obligacions comptables, adoptarem una perspectiva diferent que en els capítols precedents. En efecte, convé analitzar separadament el marc francès i el marc català, ja que no només els termes i els conceptes de l'anàlisi difereixen sinó tot el mètode d'anàlisi. Els conceptes, justament, són força similars : d'una banda, existeix en els dos marcs una distinció semblant entre les associacions en general i les associacions reconegudes d'utilitat pública que tenen més obligacions i més avantatges que les primeres, d'altra banda, en els dos marcs les normes comptables són les mateixes ja que, des de finals de la segona guerra mundial, s'ha desenvolupat un procés d'harmonització de les normes comptables en el si de l'ONU (SNC Sistema normalitzat de comptabilitat nacional) i en el si de la Unió Europea (SEC Sistema europeu dels comptes integrats). En el marc francès com en el marc català, existeix doncs un Pla General Comptable semblant (PGC) així com una adaptació d'aquest a les especificitats dels organismes sense finalitat lucratiu. A més, els documents comptables que componen els comptes anuals són els mateixos: balanç (bilan), compte de resultats (compte de resultats) i memòria econòmica (annexe).

Aquest Pla General Comptable adaptat a les associacions ha estat establert, en el marc francès, pel Reglament 99-01 du Comitè de reglamentació comptable relatiu a les modalitats d'establiment dels comptes anuals de les associacions i fundacions. En el marc català, està regulat pel Decret 259/2008, del 31 de desembre, pel qual s'aprova el Pla de comptabilitat de les fundacions i les associacions subjectes a la legislació de la Generalitat de Catalunya.